CORONAVIRUS I VITAMINA D
Aquest article està basat en un estudi recent de la Universitat de Torí, que parla de la suplementació amb vitamina D com a mètode per disminuir les possibilitats de contagi del Coronavirus COVID-19.
Segons les últimes dades provinents de la població italiana, s’ha pogut veure aquests dies que els pacients hospitalitzats tenen una prevalença molt alta d’hipovitaminosi D, és a dir, que la majoria d’ells estan per sota dels valors normals d’aquesta vitamina en sang.
Per això, els científics de la Universitat de Torí (com el Dr. Giancarlo Isaiani Enzo Medico), van investigar sobre aquest fet, i arran d’aquests estudis, han començat a recomanar la ingesta de vitamina D per fer front, d’una forma inicial, al contagi del Coronavirus.
Evidentment, encara no hi ha dades concloents, però s’està parlant d’una dosificació de 2.000 UI diàries per a adults.
En el següent document, en part extret del diari Italià La Republica, s’analitza com la vitamina D podria ajudar a frenar la propagació de la pandèmia del COVID-19.
Com adquirim les persones les dosis adequades de vitamina D?
La vitamina D
Juntament amb el calci, també ajuda a:
Reduir la pèrdua mineral òssia en dones menopàusiques, un factor de risc de fractures relacionades amb l’osteoporosi.
Reduir el risc de caigudes associades a la inestabilitat postural i la debilitat muscular, factor de risc en persones majors de 60 anys.
Mantenir una funció muscular normal i una bona salut dental.
La vitamina D també contribueix al funcionament normal del sistema immunitari, ja que està implicada en el procés de divisió cel·lular (Comissió Europea, 2016*).
*Resultats de les avaluacions científiques realitzades per les al·legacions de salut per l’Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (Comissió Europea, 2016). Al·legació de salut: tota al·legació que afirmi, suggereixi o impliqui l’existència d’una relació entre, per una banda, una categoria de productes alimentaris, un producte alimentari o un dels seus components i, per altra banda, la salut.
La vitamina D pot arribar a l’interior del nostre organisme per dues vies diferents:
La majoritària és la producció endògena per efecte de l’exposició solar, prendre el sol.
Quan prenem el sol (raigs UVA de màxima verticalitat, és a dir, hores pròximes al migdia), un component present a la nostra pell i derivat del colesterol, el 7-dehidrocolesterol, es converteix en colecalciferol, que és la vitamina D.
Per poder absorbir bé la vitamina D, hi ha d’haver una exposició de la pell al sol sense protecció solar (aspecte controvertit en una època de gran proliferació de càncers de pell), per això, cal que durant el confinament les persones sortim al balcó, a la terrassa o bé obrim bé les finestres perquè entri la llum solar, i així evitar el risc que la vitamina D quedi encara més minvada.
Si volem assegurar-nos una síntesi suficient de vitamina D, n’hi ha prou amb exposar els avantbraços al sol durant breus períodes de temps cada dia, per exemple, arremangant-nos entre quinze i vint minuts, podrem recarregar-nos d’aquesta vitamina.
A Europa, la prevalença de concentració baixa de vitamina D és del 80 %. Això podria atribuir-se a una síntesi insuficient per part del cos, ja sigui per l’edat o a una baixa exposició al sol durant l’hivern, o bé, al fet que la necessitat és més elevada en infants, adolescents i dones embarassades, per exemple.
Una dada curiosa és que a Espanya, com a gran part del sud d’Europa, la població (sobretot la més gran) té carència d’aquesta vitamina, tot i ser països que gaudeixen de moltes hores d’exposició solar i que consumeixen elevades quantitats d’aliments rics en vitamina D. Encara no s’ha pogut aclarir el per què d’aquest fet.
L’altra forma d’adquirir la vitamina D és a través de l’alimentació, a través d’aliments rics en aquesta vitamina, i per tant, aquests dies seria interessant augmentar-ne el seu consum: peix blau, lactis, ous, germen de blat i xampinyons, entre molts altres.
Per això es recomana en la majoria dels casos fer una SUPLEMENTACIÓ de vitamina D, controlada pel metge o farmacèutic, per tal de poder tenir uns nivells suficients i adequats en sang.
L’alimentació ens proporciona una petita part de la vitamina D que l’organisme necessita, sobretot mitjançant el peix gras (peix blau i blanc). La resta, la sintetitza el propi organisme sota l’acció dels raigs ultraviolats del sol.
Ingesta de vitamina D
La vitamina D inclou principalment colecalciferol (vitamina D3) i ergocalciferol (vitamina D2). La vitamina D3 és sintetitzada per les cèl·lules de la pell a partir d'un derivat del colesterol sota l'acció dels raigs ultraviolats (UV) B o s’adquireix amb els aliments d'origen animal, mentre que la vitamina D2 és d'origen vegetal. La vitamina D es transporta cap al fetge, on pateix una transformació química (hidroxilació) per a ser emmagatzemada a l'organisme. Una segona transformació (també per hidroxilació) s'efectua al ronyó per produir la forma activa de la vitamina D (HAS 2013).
La ingesta de vitamina D de referència per a la població és la següent (ANSES 2016):
La ingesta adequada s'estima en 10 mg/d en els nens de 7 a 11 mesos i en 15 mg/d en els nens d'1 a 17 anys (EFSA 2016). Les dones embarassades o lactants no es considera que tinguin necessitats més grans de vitamina D.
La ingesta de referència per a la població és l'aportació que cobreix les necessitats de gairebé tota la població considerada, estimada a partir de les dades experimentals. Correspon a l'antiga IDR (Ingesta Diària Recomanada).
La ingesta adequada és l'aportació mitja d'una població o d'un subgrup, la situació nutricional de la qual es considera satisfactòria. La ingesta adequada és la ingesta de referència considerada quan la IRP no pot estimar-se per manca de dades suficients.
Qui és candidat prioritari a prendre suplementació de vitamina D?
Persones grans (la majoria amb dèficit d’aquesta vitamina).
Persones de les residències d'avis i els seus cuidadors.
Totes aquelles persones en confinament o clausura (convents).
Persones en dèficit crònic.
Personal de gran exposició: sanitaris, botiguers, etc.
Hi ha diferents formes de prendre la vitamina D i diversos preparats al mercat, des de formes més pures fins a formes combinades.
Cal anar en compte però, amb les persones amb hipercalcèmia o pedres de ronyó, de composició càlcica, ja que en aquests casos no seria recomanable prendre’n en excés.
Als hospitals italians estan valorant l’administració de la seva forma activa - calcitriol- per via intravenosa en persones positives de COVID-19 i amb fibrosi pulmonar activa.
< Figura 1. Diagrama esquemàtic de les fonts, metabolisme i funcions de la vitamina D (vegeu MIGUEL PERPIÑÁ TORDERA: Article “Vit Dy Asma.: que nunca se ponga el sol”. Servei de Pneumologia Hospital Universitari i Politècnic La Fe. Valencia).
I per què la Vitamina D tindria acció sobre un virus?
La vitamina D s’uneix a un receptor específic (VDR), que té diferents cèl·lules provinents de diversos teixits i també de cèl·lules immunitàries com les cèl·lules dendrítiques, els macròfags, els limfòcits TCD8+, CD4+ i els limfòcits B.
Això és extremadament interessant, ja que en casos de dèficit de vitamina D, aquesta no pot activar les cèl·lules immunes i per tant, no hi ha resposta.
La vitamina D actua augmentant l’acció dels macròfags, i quan això passa, aquests són capaços d’atacar bactèries i virus mitjançant el procés de la fagocitosis (engloben els microorganismes i els destrueixen).
Aquest fet es coneix com a IMMUNITAT INNATA. Figura 2 >
Un altre aspecte interessant de la vitamina D és la capacitat que té d’inhibir la producció de citocines tals com la IL-23, la IL-17, la IL-12, la IL-6 o la IL-1. Això ajuda el cos a desinflamar-se i a poder mantenir l’activitat immunitària de forma adequada mitjançant l’acció dels limfòcits Treg (evitant així els processos d’autoimmunitat).
Referències bibliogràfiques
Prietl, B., Treiber, G., Pieber, T. R. & Amrein, K. Vitamin D and Immune Function. Nutrients 5, 2502–2521 (2013).
Baeke, F., Takiishi, T., Korf, H., Gysemans, C. & Mathieu, C. Vitamin D: modulator of the immune system. Curr. Opin. Pharmacol. 10, 482–496 (2010).
Nair, R. & Maseeh, A. Vitamin D: The ‘sunshine’ vitamin. J. Pharmacol. Pharmacother. 3, 118–126 (2012).1. Hewison M, Freeman L, Hughes S, Evans KN, Bland R, Eliopoulos AG, et al. Differential regulation of vitamin D receptor and its ligand in human monocyte-derived dendritic cells. J Immunol 2003;170(11):5382-90.
Bettoun D, Burris T, Houck K, Buck DW 2nd, Stayrook KR, Khalifa B, et al. Retinoid X receptor is a nonsilent major contributor to vitamin D receptor-mediated transcriptional activation. Mol Endocrinol 2003;1(11):2320-8.
Wu-Wong JR, Tian J, Goltzman D. Vitamin D analogs as therapeutic agents: A clinical study update. Curr Opin Investig Drugs 2004;5(3):320-6.
Mathieu Ch, Adorini L. The coming of age of 1,25-dihydroxyvitamin D3 analogs as immunomoduladory agents. Trends Mol Med 2002;8(4):174-9.
Boonstra A, Barrat FJ, Crain Ch, Heath VL, Savelkoul HF, O'Garra A. 1a,25-dihydroxyvitamin D3 has a direct effect on naïve CD4+ T cells to enhance the development of Th2 cells. J Immunol 2001;167(9): 4974-80.
27. Strannegard O, Strannegard IL.The causes of the increasing prevalence of allergy: Is atopy a microbial deprivation disorder? Allergy, 2001;56:91-102.
Guerra S, Martínez FD. Asthma genetics: from linear to multifac- torial ap-proaches. Annu Rev Med 2008;59:327-341.
Ramsey CD, Celedon JC.The hygiene hypothesis and asthma. Curr Opin Pulm Med 2005;11:14-20.
Litonjua AA, Weiss ST. Is vitamin D deficiency to blame for the as- thma epi-demic?. J Allergy Clin Immunol 2007;120:1031-1035.
Jartti T, Ruuskanene O, Mansbach JM, Camargo Jr CA. Low se- rum 25-hydroxyvitamin D levels are associated with increased risk of viral coinfec-tions in wheezing children. J Allergy Clin Immunol 2010;126:1074-1076.
Camargo Jr CA,InghamT,Wickens K,Thadani R,Silvers KM,Ep- ton MJ, et al. Cord-blood 25-hydroxyvitamin D levels and risk of res- piratory infection, wheezing, and asthma. Pediatrics 2011;127:e180-7.
https://www.pileje.es/experiencia/micronutricion/deficiencias-micronutrientes
Bertrand Guérineau (2010) Les secrets de la micronutrition. Editions Albin Michel.
Le guide des compléments alimentaires 2010. Editions Vidal.
Etude nationale nutrition santé (ENNS), Bulletin épidémiologique hebdomadaire de l’Institut de veille sanitaire (InVS) n° 16-17, 24 avril 2012
Etude SU.VI.MAX (Spplémentation en Vitamines et Minéraux Anti-oxydants), Dr S. Hercberg, 1994 -2003
https://www.pileje.es/revista-salud/vitamina-d
https://www.anses.fr/fr/content/les-vitamines-par-le-menu
« Acide folique et grossesse », La Revue du Praticien, novembre 2016.
Anses (2016), Actualisation des repères du PNNS: Élaboration des références nutritionnelles. Rapports d’expertise collective. Édition scientifique. https://www.anses.fr/fr/system/files/NUT2012SA0103Ra-2.pdf, consultada l’11 de setembre de 2018.
Anses (2017), Table de composition nutritionnelle des aliments Ciqual 2017. https://ciqual.anses.fr, consultada el 14 de septiembre de 2018.
Bioforma. Coordinadores: Guilland J. C. et al. Les Vitamines cahier 41. En línia: https://www.sjbm.fr/images/cahiers/2007-Bioforma-38-Les%20Vitamines.pdf, consultat l’11 de setembre de 2018.