PRIMER DE TOT CAL SABER DEFINIR LA PARAULA “ESTRÈS”
Estrès és una paraula descrita pel Dr. Selye referent a la resposta que fa el cos davant d’un estímul.
Això indica la interrelació que té l’organisme amb el medi extern i el seu medi intern mateix, ja que l’estímul pot venir de l’entorn social o medio-ambiental però també pot venir del propi sistema metabòlic, estructural o emocional. Aquests estímuls són anomenats Agents estressors.
De fet, l’estrès és una resposta fisiològica adaptativa que fa el nostre organisme per preservar l’existència. Per tant, veurem que hi ha diferents tipus d’estrès i que no sempre són perjudicials.
Parlarem d’EUSTRÈS , quan la resposta biològica del nostre organisme davant d’agents estressors és coherent i proporcionada. L’espai de resposta ha de ser l’adequat per salvar la situació i tornar aleshores a l’estat d’equilibri.
L’Estrès és indispensable per l’evolució de l’espècie, la supervivència i l’adaptació a l’entorn.
Parlarem de DISTRÈS, quan els estressors són excessius o massa duradors en el temps. En aquesta situació l’organisme està en estat d’alerta constant i al no poder tornar en un punt d’equilibri acaba descompensant-se, s’esgota. Aquest esgotament és degut a l’esgotament de les glàndules suprarenals i comportarà problemes immunitaris, acidificació, fatiga, alteracions metabòliques, alteracions en el teixit conjuntiu, etc.
FASES EN UNA SITUACIÓ D’ESTRÈS
Davant un estrès podem definir (Selye) tres fases diferenciades entre si:
1. Fase d’alarma (lluita o fuga).
Davant d’un agent estressor, el primer que fa el cos és una reacció ràpida d’activació causada pel Sistema nerviós simpàtic emergent de l’hipotàlem que estimula la medul·la suprarenal i aquesta genera immediatament Adrenalina i Noradrenalina (Activació del sistema Simpàtic (hipotàlem)- Adrenal: HA).
Aquesta resposta és bàsica per la supervivència ja que és la que ens activa i ens fa moure instintivament i ràpidament davant d’una situació de perill sobtat.
La majoria de cèl·lules de l’organisme tenen capacitat de resposta davant de l’estímul de l’adrenalina i noradrenalina. Per tant quan aquestes dues substàncies són alliberades al torrent sanguini des de les suprarenals, actuen immediatament en tot el cos generant:
Augmenta la contracció cardíaca i el ritme del cor (això aporta més sang - oxigen i glucosa - als músculs per tal que puguin contraure’s)
Augmenta el nivell de glucosa (provinent del fetge) i àcids grassos (provinents del teixit gras ) en sang per disposar d’energia immediata.
Disminueix la sang de la pell i dels òrgans interns ( sistema digestiu, genitourinàri…) i es dirigeix cap a òrgans vitals de supervivència com el cor, cervell, pulmons i músculs.
Es para la digestió.
Les àrees d’estats d’alerta cerebrals estan aguditzades al màxim (estimulació neurològica amigdalar absoluta).
Augmenta la sudoració per tal quan no tinguem un cop de calor i puguem eliminar tòxics generats per l’estrès.
2.- Fase de resistència (adaptació).
Si el problema no ha estat resolt i l’estressor encara està present després d’una primera fase ràpida, el nostre cos no pot aguantar l’estat de màxima alerta massa temps de manera que ha de generar una altra resposta per no esgotar-se.
Aquesta resposta permet generar una resistència adaptativa sostinguda en el temps (Activació de l’eix HPA: Hipotàlem- Pituïtària-Adrenal). En aquest punt el cervell (hipotàlem) reconeix l’estressor i allibera un pèptid anomenat CRF (factor alliberador de corticotropina) el qual estimula la glàndula Pituïtària (hipòfisis ) i aquesta a la seva vegada segrega una hormonaanomenada ACTH (Hormona AdrenoCorticoTropa o Corticotropina) la qual va cap a la sang i d’aquí a l’escorça de les glàndules suprarenals on les estimula per tal que aquestes segreguin Glucocorticoides (el més important de tots: el CORTISOL) i Mineralocorticoides ALDOSTERONA).
El Cortisol permet que el cos no s’esgoti davant de l’agent estressor i la persona pot resistir els efectes de l’estrès. És una hormona adaptativa i a la vegada inhibitòria de la CFR i ACTH.El cortisol fa que augmenti la concentració de glucosa en sang ( a partir del glucògen - reserves de sucre- hepàtic ). Quan aquest glucògen s’ha esgotat aleshores extreu energia dels àcids grassos dels adipòcits -teixit gras- i també dels aminoàcids de les fibres musculars.
L’objectiu és obtenir energia de forma prolongada per tal que el cos continuï en alerta i acció.Per altra banda l’aldosterona reté sodi i elimina potassi la qual cosa fa augmentar la pressió arterial i així la velocitat del rec sanguini.
Aquesta etapa de resistència és generalment positiva ja que ens permet gestionar situacions d’alta estimulació o tensió de forma correcta.
Però, si dura gaire en el temps, crea un DISTRÈS, i lluny d’estar en estat d’eufòria i alerta el cos es comença a esgotar i notem diferents manifestacions:
Cefalea, contractures, dolor, disnees, fatiga, febrícula, desordres estomacals, insomni, sequedat a la boca, tics, ansietat, angoixa, baixada de defenses, ansietat, irritabilitat, dificultat per resoldre lesions, inflamació crònica, etc.
3.- Fase d’esgotament (burn out).
Quan l’estrès és molt alt i massa continuat el nostre cos esgota les reserves energètiques totalment i no és capaç de gestionar amb eficàcia la fase de resistència.
Arriba un punt que no som capaços de de sintetitzar més hormones suprarenals i ja no ens podem enfrontar a l’agent estressor i aquest guanya la partida. Hem entrat en esgotament i no podem restablir l’equilibri intern de cap de les maneres.
La fase d’esgotament és la fase del col·lapse orgànic: vasos sanguinis, sistema immunitari, glàndules suprarenals, cor, cervell, pell, cervell, òrgans metabòlics.
En aquest punt la persona està malalta: depressió, fatiga crònica, fibromiàlgia, infecció, càncer, ictus, infart, asma, migranya crònica, colon irritable, al·lèrgies, envelliment físic ràpid, etc.
COM AFECTA L’ESTRÈS?
Un ESTRÈS de qualitat ens permetrà estar alerta, actius, motivats, efectius i tenir una vida plena i dinàmica. Convé que els agents estressors no ens sobrepassin i que a la vegada nosaltres els puguem- sapiguem gestionar de forma correcta per tal que no ens esgotin.
Hi ha agents estressors que a vegades és difícil d’evitar com pot ser la contaminació ambiental, problemes de la vida diària ( feina, amics, família…) ,accidents, substàncies tòxiques, genètica, clima, infeccions…
En aquests casos els haurem de combatre amb diferents estratègies.
Ara bé, hi ha quatre factors absolutament imprescindibles per gestionar bé l’estrès i en els quals si que hi podem fer molt:
- BONA ALIMENTACIÓ i NUTRICIÓ
- BONA QUALITAT DEL SON
- BONA HIDRATACIÓ
- EXERCICI ADEQUAT A LA PERSONA
Si no tenim aquests factors ben sustentats, l’estrès sempre acabarà sent un DISTRÈS i el CORTISOL acabarà afectant a diferents nivells ( eixos ) que estan absolutament interrelacionats entre si:
EIX ESTRUCTURAL (i metabòlic)
TEIXIT CONJUNTIU (articulacions, ossos, tendons, lligaments, teixit matricial…).
SISTEMA ENDOCRÍ (alteracions, metroràgies, amenorees, dismenorrees, quistes ovàrics, hiperhidrosis, hiperglicèmia, reducció d’estrògens, hipercolesterolèmia...).
SISTEMA GASTROINTESTINAL (males digestions, budell hiperpermeable, colon irritable, colitis, disfàgies, refluxes, restrenyiment, pòlips, diverticles, fissures, candidiasis, inflor, hemorroides, fetge gras…).
SISTEMA IMMUNITARI (afeccions respiratòries, afeccions dermatològiques, infeccions).
SISTEMA CARDIORESPIRATORI ( disnees, hipertensió arterial, arrítmies...).
EIX NEUROEMOCIONAL
Depressió, distímia, angoixa, ansietat, obsessió, irritabilitat, insomni, fatiga, cansament, tristesa, apatia, desmotivació…
EIX FISIOSTÈTIC
ENVELLIMENT DE LA PELL ( arrugues, taques, flaccidesa, bosses, ulleres, línies d’expressió, to apagat…).
ENVELLIMENT DEL CABELL ( alopècia, fragilitat capil·lar, dermatitis seborreica …).
ESTRATÈGIES EN SALUT REGENERATIVA PER COMBATRE L’ESTRÈS
Les tècniques de salut Regenerativa tenen a veure amb l’acció simultània sobre els TRES EIXOS a la vegada.
No es pot equilibrar el cos tenint en compte tan sols una branca fisiològica, al contrari, cal que l’estructura i el metabolisme estiguin en equilibri per tal que el sistema mental/emocional i el teixit dèrmic no es descompensin . Però també cal que el sistema emocional estigui equilibrat per evitar un envelliment en l’aspecte físic i una sicosomatització patològica.
Per tant, caldrà observar i conèixer bé la persona per tal que tots els aspectes estiguin en harmonia i així assolir el més alt grau de salut i benestar.
Quins ajuts ofereixen les teràpies regeneratives?
Com hem dit anteriorment, la NUTRICIÓ és una part fonamental de la salut i de la gestió de l’estrès.
Una dieta rica en aliments naturals no processats i en la mesura del possible ecològics ens aportaran la màxima qualitat nutricional. També remarcar que cal eliminar els anti-nutrients com els greixos Trans, els sucres refinats, els articles industrials i processats, l’alcohol i l’excés de sal.
Ara bé, no sempre una bona alimentació comportarà una bona nutrició ja que a dia d’avui molts aliments estan faltats de nutrients. La nostra societat està sobrealimentada i paradoxalment està desnutrida.
Aquesta falta de nutrients essencials (a causa de recol·leccions fora de temporada, alimentació animal de mala qualitat, estabulitzacions, piscifactories, herbicides…) genera una gran descompensació nutricional causant d’una gran part de les patologies modernes, juntament amb la mala gestió de l’estrès.
Però a la vegada la mala nutrició genera estrès, ella mateixa és un veritable agent estressor.
Aquesta alimentació faltada de nutrients i l’estrès cronificat i mal gestionat de la vida contemporània fa que hi hagi una necessitat d’aports nutricionals complementaris per tal de:
Evitar l’esgotament adrenal.
Ajudar al cos a tolerar millor l’estrès.
Assegurar els nutrients per les funcions metabòliques i enzimàtiques.
Restaurar els nutrients esgotats per sobreús.
Suplementar les carències pel bon funcionament endocrí i neurològic.
Reforçar el sistema immunitari.
Reduir la inflamació de baix grau.
En teràpia regenerativa, per equilibrar un eix cal assegurar l’equilibri dels altres dos, sempre.
IMPORTÀNCIA D’ALGUNS SUPLEMENTS NUTRICIONALS o FITOTERAPÈUTICS EN LA GESTIÓ DE L’ESTRÈS
MELISSA OFFICINALIS L.
La melissa, anomenada també citronella, tarongina o arangí, és una planta de la família de les lamiaceae natural del centre i del sud d’Europa.
Els seus components principals són :
Olis essencials (0,4%): timol, limonè, geranil i nerol.
Flavonoides: catequines, luteolina, tanins.
Polifenols
És un dels millors remeis naturals per a problemes de l’esfera nerviosa, com poden ser inquietud, ansietat i angoixa amb reflexes orgànics (espasmes, sobretot digestius).
Com a nota de curiositat cal esmentar que la melissa era un component bàsic de l’aigua de melissa dels carmelites descalços, altrament anomenada Aigua del carme.
És molt efectiva en casos de:
Estrès
Insomni
Ansietat (picar entre hores, fumar, pensaments recurrents)
Angoixa orgànica (mal d’estómac, mal de panxa…)
Taquicàrdies o palpitacions
Espasmes musculars
Problemes digestius (males digestions, mal d’estómac, colon irritable, vòmits, gasos, dolor, regulació de la bilis …)
BISGLICINAT DE MAGNESI
El Bisglicinat de magnesi és una forma especial de magnesi, quelat amb dues molècules de glicina. És una de les formes més biodisponibles i absorbibles del magnesi, i també de les menys propenses a produir diarrees.
És la opció més segura a llarg termini.La funció del magnesi té a veure amb una multitud altíssima de reaccions bioquímiques i enzimàtiques, ja que més de 300 enzims el necessiten com a cofactor.
Forma un complex amb l’ATP i, d’aquesta forma, actua en els processos de glucòlisis, transport de membrana, transcripció genètica, funció muscular, funció cardíaca, pressió arterial, regulació anti-trombòtica, etc.
Quan estem en dèficit, hi ha molts més riscos de mort sobtada (per infart cardíac), fet que ja ens el posiciona com a indispensable en qualsevol activitat esportiva.
Un dèficit també està associat a un augment de l’estrès, de l’ansietat, de les contractures musculars, les rampes, l’insomni, hipertensió, neurosis, resistència a la insulina, astènia, hiperactivitat, síndrome de la fatiga crònica i fibromiàlgia.
Per tant, i sostingut per estudis científics, el bisglicinat de magnesi és útil:
En dolor, miàlgies, rampes, contractures, inclús en la SFC i la fibromiàlgia
Estrès motor
Dificultat per dormir per contractura o tensió física
No es té constància de cap efecte advers.
PIRIDOXAL 5- FOSFATO
Una de les principals funcions del pirodoxal 5-fosfat és l’acció antiAGE (els AGE són productes finals de la glicació, les molècules de sucre s’uneixen a qualsevol proteïna del cos i es produeixen els AGE, que són altament oxidatius, inflamen i produeixen dany cel·lular). El piridoxal 5-fosfat és el producte final de la vitamina B6 i el responsable de l’acció antiglicocilació. Gràcies a aquesta acció, li atribuïm un benefici a nivell cardiovascular ja que evita el desenvolupament de l’aterosclerosis. Persones diabètiques amb un problema de metabolisme del sucre també se’n beneficien, ja que amb la ingesta es poden evitar un munt de problemes.
Per altra banda, la vitamina B6 intervé en la síntesis de neurotransmissors (dopamina i serotonina, gaba, noradrenalina i melatonina).
Contribueix també a que no augmentin els nivells d’homocisteïna en sang i al metabolisme dels àcids nucleics.
Hi ha fàrmacs que en disminueixen l’absorció: anticonceptius, furosemida i broncodilatadors.
GRIFFONIA SIMPLIFOLIA
La Griffonia simplifolia és una planta africana (fava negra africana) que conté unes llavors riques en 5-HTP, un aminoàcid anomenat 5-hidroxitriptòfan i que és el precursor del triptòfan, que a la seva vegada és un component indispensable per sintetitzar la serotonina i en última instància, la melatonina.
És molt important, per tal que la Griffonia tingui acció activa, que la concentració de 5-HTP sigui superior al 90%.
La serotonina (5-hidroxitriptamina) és un neurotransmissor monoamina amb un paper molt important sobre la regulació del sistema nerviós central. Té moltes implicacions en aspectes com la regulació del son, els estats d’ànim, l’agressivitat, l’obsessió, la gana, la conducta sexual i la percepció del dolor.
També té accions fora de l’àmbit del SNC: plaquetes i enteròcits, on hi ha un gran cúmul de serotonina.
La serotonina sintetitzada a l’aparell digestiu té funcions locals in situ, ja que no és capaç de travessar la barrera hematoencefàlica. La serotonina present en l’esfera del SNC se sintetitza a les neurones a partir del 5HTP.
Quan ingerim 5-HTP s’observen uns nivells més elevats de serotonina cerebral.
S’ha descobert que el 5-HTP, a part de sintetitzar la serotonina, també és capaç d’augmentar els nivells de melatonina, dopamina, norepinefrina i endorfines.
Així doncs els usos terapèutics del 5HTP es centren en:
Prevenció de les migranyes i mals de cap crònics.
Disminució del malestar en fibromiàlgia: estat d’ànim, dolor, rigidesa matinera, ansietat, fatiga.
Millora la qualitat del son, ja que incrementa la fase REM.
Redueix l’ansietat i els atacs de pànic.
Ajuda a reduir l’apatia, la tristesa i el desànim.
Ajuda a regular la distímia i a sentir millor humor (efecte antidepressiu).
Ajuda a perdre pes ( entre un 2-5% del seu pes vs. grup placebo 0%).
PASSIFLORA INCARNATA
La Passiflora incarnata o Flor de la passió, és una planta de l’hemisferi occidental, i s’anomena així per la connexió simbòlica entre el seu aspecte i la crucifixió de Crist.
Des de 1985, està aprovada oficialment a Alemanya com a tractament per a l’ansietat.
Les seves indicacions són:
Angoixa, ansietat
Estats nerviosos
Digestiva
Insomni
Quina és l’evidència científica de la Passiflora?
Ansietat
Un estudi a doble cec de 4 setmanes en 36 individus amb ansietat (específicament, el trastorn d’ansietat generalitzada) va comparar la passiflora amb el medicament estàndard oxazepam.
L’oxazepam va funcionar més de pressa, però al final de la quarta setmana de la prova, ambdós tractaments van demostrar ser igual d’efectius. A més a més, la Passiflora va presentar un avantatge comparatiu en quant als efectes secundaris: l’ús de l’oxazepam va ser associat a problemes relacionats amb el treball (somnolència matinal, cap espès) i en canvi la passiflora no.
VALERIANA OFFICINALIS
La Valeriana officinalis L. és una planta de la família de les valarianaceae. La droga es troba en els òrgans subterranis (arrel i rizomes) que tenen una màxima concentració en sesquiterpens i iridoides, a més a més d’olis essencials, alcaloides, monoterpens, ésters terpènics, flavonoides, etc.
Accions farmacològiques:
Les accions farmacològiques de la valeriana es deuen, especialment, a la gran SINÈRGIA de principis actius que la composen, en especial els olis essencials, els alcaloides i els valepotriats.
Activitat relaxant i ansiolítica:
S’ha demostrat la seva activitat relaxant, sedant, ansiolítica ,espasmolítica i miorrelaxant perquè els principis actius actuen sobre el receptor GABA A, potenciant la seva activitat gabaèrgica i, per tant, actuant pel mateix mecanisme d’acció que les benzodiazepines, sense els efectes secundaris d’aquestes.
L’activitat hipnòtica també ha estat demostrada amb nombrosos assajos clínics a doble cec, demostrant una utilitat clara per a l’insomni, però cal recalcar que l’efecte no és immediat sinó que és additiu i, per tant, cal esperar entre dues i quatre setmanes per arribar a un llindar d’efectivitat òptim.
GABA (Àcid Gamma Amino Butíric)
El GABA o àcid gamma-aminobutíric és un aminoàcid que actua com a neurotransmissor al cervell. El GABA se sintetitza al cervell a partir d’un altre aminoàcid, la descarboxilació del glutamat, i funciona com a neurotransmissor inhibitori, la qual cosa significa que bloqueja els impulsos nerviosos.
Els nivells baixos de GABA en l’organisme estan vinculats a l’insomni, pànic, depressió, estrès, esquizofrènia i altres alteracions neurològiques.
El mecanisme d’acció del GABA (és el mateix mecanisme que les benzodiazepines):
Els receptors del GABA són els més nombrosos del sistema nerviós de tots els mamífers .
Hi ha tres tipus de receptors Gabaergics:
GABA A
GABA B
GABA C o GABA-A rho
El receptor ionotròpic (acoblat a un canal iònic) més conegut és el GABA-A. Està situat a la membrana plasmàtica del terminal post sinàptic i és el que està relacionat amb les Benzodiazepines, els barbitúrics o l’alcohol.
Està composat per 5 subunitats polipeptídiques : alfa, beta, gamma, delta i epsilon, cada una amb funcions. En el cas del GABA-A el clor és el ió que entra quan s’activa el receptor i genera, així, l’acció inhibitòria cel·lular.
En l’organisme, el GABA es concentra en l’HIPOTÀLEM i regula la funció de l’hipòfisis, que al seu torn, regula l’hormona del creixement, els cicles del son i la temperatura del cos.
S’ha demostrat que, en individus que fan ioga o exercici de forma regular, el nivell de neurones GABA augmenta en el cervell, afectant l’hipocamp ventral (on es regula l’estrès al cervell), ampliant la capacitat de regular l’estrès i l’ansietat.
(Bona sinèrgia doncs, amb l’esprai de melatonina)
Indicacions terapèutiques referents a la fórmula N19
És un component especialment útil per regular l’ESTRÈS , la tensió, la por, l’ANSIETAT, la depressió i la confusió en persones amb un estat estressant.
L-TEANINA
La L-Teanina és un aminoàcid únic que es troba en el Tè verd que té capacitat d’induir la relaxació sense somnolència. Una forma de registrar la relaxació analíticament és mesurar el pols elèctric en la superfície cerebral (ones cerebrals).
Existeixen quatre tipus d’ones: alfa, beta, gamma i theta. Les ones alfa s’associen a un estat de relaxació sense somnolència, i un estudi controlat a doble cec amb placebo va demostrar que l’administració de Teanina va generar ones alfa en la regió occipital i parietal del cervell, sense cap efecte secundari.
Altres estudis han indicat que la intensitat de les ones alfa generades és dosis depenent de la quantitat de teanina administrada.
Les indicacions de L-Teanina són:
Trastorn d’ansietat
Pressió arterial elevada
Prevenció de la demència
TDAH
ASHWAGANDHA
L ‘Ashwagandha és una planta, la part activa de la qual és l’arrel i les baies.
L’han usat en medicina Ayurvedica des de l’antiguitat, des de fa 3500 anys, a la Índia, per això s’anomena Panax Índi ( ja que té propietats similars al Ginseng ).Tradicionalment s’ha usat per l’artritis, l’ansietat, l’insomni i dolors en general.
També s’usa com un adaptògen per regular l’estrès diari, ja que ens aporta energia, reforça la musculatura, augmenta la resistència i disminueix la sensació de fatiga.A dosis baixes se li atribueix un efecte sedant i a dosis altes té un efecte hipnòtic. Ajuda a agafar les primeres fases de son.
Dóna una sensació general de benestar que és ideal per situacions estressores.Actualment hi comença a haver estudis significatius sobre el seu ús i les seves accions:
“En un estudio muy interesante, 75 participantes con ansiedad de moderada a severa se dividieron en dos grupos para sacar sus puntuaciones de una prueba de ansiedad. Los tratados con ashwagandha demostraron tener una “reducción significativa” de los síntomas a diferencia de lo que fueron tratados con intervenciones más convencionales. 15
Se realizó otra revisión para buscar evidencia del uso de la ashwagandha con respecto al ácido gamma-aminobutírico, un neurotransmisor inhibidor involucrado significativamente en la regulación de los procesos de señalización fisiológicos y psicológicos:
“Nuestros resultados ofrecen evidencia que indica que los componentes claves en la WS [ashwagandha] podría tener un papel importante en el desarrollo de los tratamientos farmacológicos para los trastornos neurológicos relacionados con la disfunción de la señalización de los GABAérgicos tales como los trastornos de ansiedad, trastornos del sueño, espasmos musculares y convulsiones”.16
La investigación indica que hay una probabilidad de que la ashwagandha podría servir para ayudar a los pacientes en la abstinencia de opiáceos, así como a reducir o eliminar la dependencia a los medicamentos benzodiacepinas como Xanax y Valium.”.
Bibliografia
Referencias bibliográficas
Abuhamdah, S., Huang, L., Elliott, M., Howes, M., Ballard, C., Holmes, C., et al. (2008). Pharmacological profile of an essential oil derived from Melissa officinalis with anti-agitation properties: focus on ligand- gated channels. J Pharm Pharmacol, 60 (3): 377–84.
Adzet, T., Camarasa, J., Laguna, J. (1987). Hepatoprotective activity of polyphenolic compounds from Cynara scolymnus against CCl4 toxicity in isolated rat hepatocytes. J. Nat. Prod, 50: 612–619.
Aliaga, K., Gonzáles, S., Solís, R. (2009). Fallecimiento temprano de padres y ansiedad o depresión ulterior en adultos de la sierra peruana: Cajamarca-Ayacucho-Huaraz 2003. Informe de Investigación.
Aoshima, H., Hamamoto, K. (1999). Potentiation of GABAA receptors expressed in Xenopus oocytes by perfume and phytoncid. Biosci Biotechnol Biochem 63 (4): 743–748.
Apak, R., Güçlü, K., Ozyürek, M., Esin- Karademir S., Erçağ, E. (2006). The cupric ion reducing antioxidant capacity and polyphenolic content of some herbal teas. Int J Food Sci Nutr, 57 (5): 292–304.
Avallone, R., Zanoli P., Corsi, L., Cannazza, G., Beraldi M. (1966). Benzodiazepine-like compounds and GABA in flower heads of Matricaria chamomilla. Phytotherapy Research 10: 177-179.
Avallone, R., Zanoli, P., Puia G., Kleinschnitz, M., Schreier P., Baraldi M. (2000). Pharmacological profile of apigenin, a flavonoid isolated from Matricaria chamomilla. Biochem Pharmacol, 59 (11): 1387-94.
Ballard C., O’Brien J., Reichelt, K., Perry, E. (2002). Aromatherapy as a safe and effective treatment for the management of agitation in severe dementia: the results of a double-blind, placebo-controlled trial with Melissa. J Clin Psychiatry 63 (7): 553-558.
Battaglia, M., Ogliari, A. (2005). Anxiety and panic: from human studies to animal research and back. Neuroscience and Biobehavioral Reviews, 29:169-179. P.78
Chopin, P., Briley M. (1987). Animal models of anxiety: the effect of compounds that modify 5-HT neurotransmission. Trends Pharmacol. Sci., 8, 383-388.
Comte, A. (1973). Curso de Filosofí a Positiva, Editorial Aguilar Argentina S.A., Buenos Aires-Argentina. P. 75.
Croucher J., Collins J., Meldrum, B. (1982). Anticonvulsant action of excitatory amino acids antagonists. Science, 216: 899-902. P.79
Buchachenko, A. L. and Kuznetsov, D. A. [The efficiency of ATP synthase as a molecular machine]. Biofizika 2008;53(3):451-456. View abstract.
Davi, G., Santilli, F., and Patrono, C. Nutraceuticals in diabetes and metabolic syndrome. Cardiovasc. Ther 2010;28(4): 216-226. View abstract.
Russell IJ, Michalek JE, Flechas JD, Abraham GE. Treatment of fibromyalgia syndrome with Super Malic: a randomized, double blind, placebo controlled, crossover pilot study. J Rheumatol 1995;22:953-8. View abstract.
Deulofeu R, Gascon J, Gimenez N, Corachan M. Magnesium and chronic fatigue syndrome. Lancet 1991;338:641. View abstract.
Alraek, T., Lee, M. S., Choi, T. Y., Cao, H., and Liu, J. Complementary and alternative medicine for patients with chronic fatigue syndrome: a systematic review. BMC. Complement Altern Med 2011;11:87. View abstract.
Young IS, Trimble ER. Magnesium and chronic fatigue syndrome. Lancet 1991;337;1094-5. View abstract.
Hinds G, Bell NP, McMaster D, McCluskey DR. Normal red cell magnesium concentrations and magnesium loading tests in patients with chronic fatigue syndrome. Ann Clin Biochem 1994;31:459-61. View abstract
Hinds G, Bell NP, McMaster D, McCluskey DR. Normal red cell magnesium concentrations and magnesium loading tests in patients with chronic fatigue syndrome. Ann Clin Biochem 1994;31:459-61. View abstract.
Chaudhary DP1, Sharm a R, Bansal DD. Implications of magnesium deficiency in type 2 diabetes: a review. Biol Trace Elem Res. 2010 May;134(2):119-29. doi: 10.1007/s12011-009-8465-z. Epub 2009 Jul 24.
Wells IC1. Evidence that the etiology of the syndrome containing type 2 diabetes mellitus results from abnormal magnesium metabolism. Can J Physiol Pharmacol. 2008 Jan-Feb;86(Chen D, Liu Y, He W, Wang H, Wang Z. Neurotransmitter-precursor-supplement intervention for detoxified heroin addicts. J Huazhong Univ Sci Technolog Med Sci 2012;32:422-7.
Gendle MH, Young EL, Romano AC. Effects of oral 5-hydroxytryptophan on a standardized planning task: insight into possible dopamine/serotonin interactions in the forebrain. Hum Psychopharmacol 2013;28:270-3.
U.S. Food and Drug Administration Pharmacy Compounding Advisory Committee Meeting June 17-18, 2015. Available at: www.fda.gov/downloads/advisorycommittees/committeesmeetingmaterials/drugs/pharmacycompoundingadvisorycommittee/ucm455276.pdf (accessed 8/21/15).
U.S. Food and Drug Administration. Orphan drug designations and approvals. Available at: www.accessdata.fda.gov/scripts/opdlisting/oopd/index.cfm (accessed 8/20/2015). Sicuteri F. 5-hydroxytryptophan in the prophylaxis of migraine. Pharmacological Research Communications 1972;4:213-218.
Rosano Burgio, F., Borgatti, R., Scarabello, E., and Lanzi, G. Headache in children and adolescents. Proceedings of the First International Symposium on Headache in Children and Adolecents. 1989;339-47.
Mathew NT. 5-hydroxytryptophan in the prophylaxis of migraine: a double-blind study. Headache 1978;18:111.
De Benedittis G, Massei R. 5-HT precursors in migraine prophylaxis: a double-blind cross-over study with L-5-hydroxytryptophan. Clin J Pain 1986;2:123-129.
Wyatt, R. J., Vaughan, T., Kaplan, J., Galanter, M., and Green, R. 5-Hydroxytryptophan and chronic schizophrenia. In: Barchas J and Usdin E. Serotonin and Behavior. New York: Acedemic Press;1973.
Brodie HKH, Sack R, and Siever L. Clinical studies of L-5-hydroxytryptophan in depression. In: Barchas J and Usdin E. Serotonin and behavior. New York: Academic Press;1973.
Auffret, M., Comte, H., and Bene, J. Eosinophilia-myalgia syndrome induced by L-5 hydroxytryptophane: about three cases. Fund Clin Pharmacol 2013;
Suppl:
1. Poster P2-204.
2. Schulz V, Hansel R, Tyler VE. Rational Phytotherapy: A Physician's Guide to Herbal Medicine . 3rd ed. Berlin, Germany: Springer-Verlag; 1998:84.
3. Newall CA, Anderson LA, Phillipson JD. Herbal Medicines: A Guide for Health-Care Professionals. London, England: Pharmaceutical Press; 1996:206.
4. Farnsworth NR, Bingel AS, Cordell GA, et al. Potential value of plants as sources of new antifertility agents I. J Pharm Sci. 1975;64:535 - 598.
5. Speroni E, Billi R, Mercati V, et al. Sedative effects of crude extract of Passiflora incarnata after oral administration. Phytother Res. 1996;10:S92 - S94.
6. Speroni E, Minghetti A. Neuropharmacological activity of extracts from Passiflora incarnata.Planta Med. 1988;54:488 - 491.
7. Aoyagi N, Kimura R, Murata T. Studies on Passiflora incarnata dry extract. I. Isolation of maltol and pharmacological action of maltol and ethyl maltol. Chem Pharm Bull. 1974;22:1008 - 1013.
8. Solbakken AM, Rorbakken G, Gundersen T. Nature medicine as intoxicant [in Norwegian; English abstract]. Tidsskr Nor Laegeforen. 1997;117:1140 - 1141.
9. Akhondzadeh S, Naghavi HR, Vazirian M, et al. Passionflower in the treatment of generalized anxiety: a pilot double-blind randomized controlled trial with oxazepam. J Clin Pharm Ther . 2001;26:363-367.
10. Akhondzadeh S, Kashani L, Mobaseri M, et al. Passionflower in the treatment of opiates withdrawal: a double-blind randomized controlled trial. J Clin Pharm Ther . 2001;26:369-373.
11. Dhawan K, et al. Anxiolytic activity of aerial and underground parts of Passiflora incarnata. Fitoterapia 2001;72:922-926
12. Speroni E, and Minghetti A (1988). Neuropharmacological activity of extracts from Passiflora incarnata.Planta Med54 : 488 - 491.
13. Aoyagi N, et al. (1974). Studies on Passiflora incarnata dry extract. I. Isolation of maltol and pharmacological action of maltol and ethyl maltol. Chem Pharm Bull (Tokyo)22 : 1008 - 1013.
Martindale. The Extra Pharmacopoeia (30.a ed.). London: The Pharmaceutical Press, 1993.
Real Farmacopea Española (1.a ed.). Madrid: Ministerio de Sanidad y Con- sumo, 1997. Suppl. 1998.
Bruneton J. Pharmacognosie. Phyto- chimie. Plantes Médicinales (3.a ed.). París: Éditions Tec & Doc, 1999.
Paris RR, Moyse H. Précis de Matière Médicale. Tomo III. París: Éd. Masson & Cie, 1971.
Johns Cupp M. Toxicology and Clini- cal Pharmacology of Herbal Products. Totowa: Humana Press, 2000.
ESCOP. Monografí a de Valerianae radix (Valeriana officinalis L.). Julio, 1997.
VV.AA.The Merck Index (12.a ed.). Whitehouse Station: Merck & CO., 1996.
Newall CA, Anderson LA, Phillipson JD. Herbal Medicines. A guide for Healthcare Professionals. London: The Pharmaceutical Press, 1996.
Freitag WE. Bestimmung von Valeren- sauren und Valerenal neben Valepotria- ten in Valeriana officinalis durch HPLC. Pharmazeutische Ztg 1983, 128: 2869-71 y Hänsel R et al., Pharm Ind 1985, 47: 531-3, en Rombi M 1991.
Schulz V, Hänsel R, Tyler VE. Rational Phytotherapy. A Physicians’ Guide to Herbal Medicine. Springer-Verlag, 2001.
Bos R, Woerdenbag HJ, van Putten FM et al. Seasonal Variation of the Essen- tial Oil, Valerenic Acid and Derivatives in Valeriana officinalis Roots and Rhi- zomes, and the Selection of Plants Sui- table for Phytomedicines. Planta Med 1998, 64(2): 143-7.
Morazzoni P, Bombardelli E. Valeriana officinalis: traditional use and recent evaluation of activity. Fitoterapia 1995, 66(2): 99-111.
Wagner H, Jurcic K. On the spasmoly- tic activity of Valeriana extracts. Planta Med 1979, 37: 84-95.
Buchachenko, A. L. and Kuznetsov, D. A. [The efficiency of ATP synthase as a molecular machine]. Biofizika 2008;53(3):451-456. View abstract.
Davi, G., Santilli, F., and Patrono, C. Nutraceuticals in diabetes and metabolic syndrome. Cardiovasc. Ther 2010;28(4): 216-226. View abstract.
Russell IJ, Michalek JE, Flechas JD, Abraham GE. Treatment of fibromyalgia syndrome with Super Malic: a randomized, double blind, placebo controlled, crossover pilot study. J Rheumatol 1995;22:953-8. View abstract.
Deulofeu R, Gascon J, Gimenez N, Corachan M. Magnesium and chronic fatigue syndrome. Lancet 1991;338:641. View abstract.
Alraek, T., Lee, M. S., Choi, T. Y., Cao, H., and Liu, J. Complementary and alternative medicine for patients with chronic fatigue syndrome: a systematic review. BMC. Complement Altern Med 2011;11:87. View abstract.
Young IS, Trimble ER. Magnesium and chronic fatigue syndrome. Lancet 1991;337;1094-5. View abstract.
Hinds G, Bell NP, McMaster D, McCluskey DR. Normal red cell magnesium concentrations and magnesium loading tests in patients with chronic fatigue syndrome. Ann Clin Biochem 1994;31:459-61. View abstract