Són les 10 de la nit i per fi els nens s'han adormit, però encara queda recollir la cuina... Demà serà un dia dur a l'oficina, a final de mes sempre passa el mateix... Millor no preparo res de menjar per demà així no embruto i me'n vaig a dormir ja. Abans d'entrar a treballar em compraré alguna cosa al super per dinar ràpid i així aprofito i compro el sopar per demà i la llet, que no ens queda res a la nevera...

Vivim en una carrera constant i a contrarellotge. Envoltats de caos, fem les coses de forma automàtica i gairebé sense adonar-nos-en perquè se'ns escapa el temps per continuar fent altres coses. Ens acostumem a la voràgine del dia a dia sense parar atenció a moltes coses, entre elles la nostra salut. 

Com que aquesta forma de vida sol ser un denominador comú en la majoria dels mortals que habitem la Terra, normalitzem aquest estil de vida i el que és pitjor, normalitzem les seves conseqüències.

Però No! No és normal que siguin les cinc de la tarda i encara notis que estàs fent la digestió, tinguis eructes que fan gust a l'entrepà que t’has menjat fa tres hores, t'aixequis amb la panxa com una taula i acabis al final del dia com si estiguéssis esperant bessons, que les teves caques tinguin trossos de menjar o que flotin... Tampoc és normal no anar tots els dies al bany i que quan et netegis necessitis tres rotllos de paper higiènic per poder desfer-te de la plasta que s'ha creat al teu interior... Frodo es va embrutar menys quan va trepitjar el fang de Mordor.

Sí, aquest és un article escatològic i parlarem molt de les teves caques... aprensius abstenir-vos a no ser que vulgueu descobrir com serien unes digestions saludables. 

Comencem primer parlant de com haurien de ser les teves digestions per així entendre què és el que no està anant bé.

El primer que hem de saber és que la digestió pot posar-se en marxa fins i tot abans que comencem a menjar. Segur que més d'una vegada has passat per davant d'una pastisseria i aquesta olor a croissant acabat de fer t’ha fet salivar i que et facin soroll els budells. Això passa perquè davant d'aquests estímuls (que fins i tot podrien formar part de la teva imaginació) s'activa una part del nostre sistema nerviós conegut com a nervi vague. A aquest nervi no el van batejar així perquè sigui un nervi mandrós i gandul, sinó perquè deambula per tot el nostre cos (vague prové de la paraula llatina vagus que significa deambular). Neix del bulb raquidi, que és l'estació de pas entre el cervell i la medul·la espinal, i es connecta amb gairebé tots els òrgans del cos. Forma part del sistema nerviós que s'encarrega de que fem les coses automàticament, sense necessitat d'haver de pensar-les, com la respiració, el batec del cor, el reflex de la tos, la deglució, el procés digestiu... i és l'encarregat que el nostre cos passi d'un estat actiu a un estat relaxat. La clau de tot això que estem explicant és que necessàriament s'ha de donar un ambient relaxat que no impedeixi l'activació del nervi vague perquè fem bé la digestió. Per això, engolir en cinc minuts el plat precuinat de torn al mateix temps que revisem l'informe que ens ha demanat el cap o estem netejant la cuina, no jugarà a favor nostre pel que fa a la digestió, ja que estarem menjant sense que s'estigui activant com toca el procés digestiu.

Una altra fase que acostumem a passar per alt és la que té lloc a la nostra boca amb la masticació. Hi ha una explicació senzilla per la qual la masticació ajuda a la digestió dels aliments: els enzims digestius que es troben a la saliva, estómac i intestí i que trituren els aliments, només actuen sobre la superfície de les partícules dels aliments, per la qual cosa la velocitat de la digestió depèn totalment de lo petitetes que puguem fer les partícules d'aliment (com més petites siguin aquestes partícules, més gran és la superfície on poden atacar aquests enzims i més ràpida és la digestió). A més, la trituració dels aliments en partícules molt fines evita la irritació de la mucosa gastrointestinal i facilita el pas del bol alimentari al llarg del tub digestiu. Els experts en nutrició recomanen mastegar cada mossec unes 15-25 vegades abans d’empassar-lo i tenir una atenció plena en l'acte de menjar.

D'altra banda, la saliva l'alliberament de la qual es veu estimulada pels moviments que fem amb la masticació però també quan està activat el nervi vague (estem relaxats) també té un paper important en tot això: rentar, arrossegar i eliminar els gèrmens i les restes d'aliments que poden servir d'aliment a aquests gèrmens.

Quan el menjar arriba per fi a l'estómac comença a alliberar-se una quantitat enorme d'àcid que permet que se segueixin triturant els aliments. A més l'augment d'àcid que es produeix durant la digestió també ha de servir com a senyal perquè el nostre fetge i el nostre pàncrees alliberin el seu contingut en el duodè, que és la part inicial del nostre intestí. Les sals biliars del fetge i els sucs pancreàtics contenen els enzims que necessitem per triturar els carbohidrats, proteïnes i greixos en trossos minúsculs que puguem absorbir a través de les vellositats de l'intestí. A més, l'àcid i les sals biliars també s'encarreguen d'erradicar tot allò que no hauria d'entrar per la boca (bacteris, paràsits, virus...) gràcies al seu caràcter germicida. 

La digestió continua per tot l'intestí gràcies a l'acció de la nostra microbiota. La microbiota, són aquelles colònies de gèrmens (virus, bacteris, paràsits, fongs...) que viuen en simbiosi amb nosaltres. Simbiosi significa que convivim perquè ens aportem benefici mutu. La veritat és que tota aquesta quantitat immensa de bitxos que viuen amb nosaltres (s'han arribat a comptar dos microorganismes per cèl·lula humana) són uns bons companys de pis, només a nivell intestinal s'encarreguen de metabolitzar la fibra d'origen vegetal que nosaltres som incapaços de digerir i la converteixen en productes que ens aporten energia i protegeixen la integritat de les parets intestinals; produeixen certes vitamines; destrueixen toxines i ens defensen de la colonització per microorganismes patògens. 

Un cop s'han absorbit tots els nutrients que el nostre cos necessita s'acaben de formar les femtes en absorbir-se l'aigua i els electròlits a l'intestí gruixut.

Per què el bol alimentari i les femtes es desplacin i puguin ser expulsades cal que s'activin uns moviments de contracció-relaxació dels músculs del nostre intestí. Doncs resulta, que una altra de les funcions de l'àcid, que ja ens hem deixat ben amunt, és la d'activar aquest complex de migració del bol. I així és com es forma el xurro perfecte en forma de llonganissa i que no ens ha de costar expulsar.

Curiosament aquest moviment intestinal també es produeix en el nostre intestí quan estem diverses hores sense menjar. El pots identificar com aquest soroll de budells quan tens gana i és clau per eliminar les restes de residus (restes de menjar, de secrecions digestives, cèl·lules, bacteris i altres microbis) i mantenir un ambient saludable i net perquè continuïn volent viure amb nosaltres els nostres amics els bacteris simbionts. 

Per aquesta raó no han d'aparèixer restes d'aliments sense triturar a les teves femtes. Si això et passa segurament no s'estigui alliberant prou àcid al teu estómac (i conseqüentment tampoc sals biliars ni sucs pancreàtics) i no s'estiguin degradant bé els aliments. El que és greu no és que no facis un "perfect" quan vagis al bany, si no que aquests aliments que no estàs digerint tampoc els estàs absorbint, podent produir problemes de desnutrició en un futur encara que no et saltis mai cap àpat. Una altra de les molèsties que pot produir la falta d'àcid és que les digestions siguin molt lentes i que fermenti el menjar en estómac produint un excés d'eructes i gasos.

Que les teves femtes flotin o siguin molt enganxoses podria estar indicant que no estas absorbint bé els greixos (el greix flota a l'aigua) o que s'estan produint molts gasos al teu intestí. La producció excessiva de gasos pot ser deguda a una alteració en la teva microbiota o disbiosi. Un altre dels signes que ens fan sospitar de processos de disbiosi és que se'ns va inflant la panxa al llarg del dia o cada vegada que mengem alguna cosa, alternem períodes d'estrenyiment amb diarrea... 

A més de la textura, el color de les femtes també pot ser un clar indicador del nostre estat de salut.

Les caques normals solen ser de color marró, gràcies a la bilis produïda pel fetge, que ajuda en la digestió dels greixos. Però quan el color varia de forma persistent, pot ser un senyal que alguna cosa no va bé. Per exemple, si les femtes són de color negre o molt fosc, pot indicar presència de sang digerida, sovint associada a problemes greus com úlceres o hemorràgies al tracte digestiu superior.

Un color molt pàl·lid o blanc pot apuntar a problemes en el flux de la bilis, sovint relacionats amb malalties hepàtiques o obstruccions biliars. El color groc brillant i oliós pot significar que no s'estan absorbint correctament els greixos, com en el cas de la insuficiència pancreàtica o la malaltia celíaca. 

El color verd pàl·lid, d'altra banda, pot indicar una digestió massa ràpida, en què la bilis no ha tingut temps de descompondre's, o pot ser un signe d'infeccions gastrointestinals o alteracions en la microbiota. És important prestar atenció a aquests canvis, i si es mantenen durant diversos dies, val la pena consultar amb un professional mèdic.

Una altra de les conseqüències que té l'alteració de la nostra microbiota intestinal és que s'acaba danyant el nostre intestí i es genera una inflamació que pot transmetre's per tot el nostre organisme, fins i tot arribar al nostre cervell. Per això és molt comú que persones amb alteracions intestinals sentin també com una boirina mental i un cansament que no els deixa pensar amb claredat. L'alteració de la microbiota intestinal també pot relacionar-se amb alteracions en el teu estat d'ànim, migranya, alteracions a la pell... 

Els principals factors que estan darrere de totes aquestes alteracions són: l'estrès (recorda l'activació del nervi vague...), el consum de menjar ultraprocessat, alcohol, tabac, menjar moltes vegades al dia (no activem el sistema de neteja del nostre intestí), menjar un excés de carbohidrats o de proteïnes...

Què hem de fer llavors per aconseguir una digestió saludable?

Pots començar tenint en compte aquests 4 consells: 

1. Menja de forma conscient: dedica atenció plena a l'hora de menjar, no només per poder gaudir dels diferents gustos i textures i les emocions que es desperten, sinó també perquè menjar conscientment ens permet tornar a escoltar sensacions que també portem molt de temps passant per alt com tenir gana i estar saciats. Pensa quantes vegades menges realment amb gana i no perquè és l'hora de dinar, i quantes vegades pares de menjar perquè ja estàs saciat i no perquè ja no queda res al plat (o perquè pel postre sempre hi ha forat...)
   
   

2. Intenta fer com a màxim 3 àpats al dia perquè pugui netejar-se el teu intestí i la resta d'òrgans que participen en la digestió puguin descansar. Picar entre hores, encara que siguin coses aparentment saludables (per exemple una fruita) no és la millor manera de tractar el teu tracte gastrointestinal, a més que si piques perquè ho necessites, perquè et mors de gana abans que sigui l'hora de menjar, segurament sigui perquè no estàs sent capaç d'utilitzar les reserves del teu cos o que els senyals que s'originen al teu cervell no siguin de gana real.
   
   

3. Elimina de la teva dieta tot el menjar ultraprocessat que puguis (patates fregides, brioixeria, refrescos...). El millor truc per dur a terme aquest consell és tenir com a regla inamovible no comprar aquest tipus d'aliments, així encara que et moris per unes patates “jamón-jamón” no podràs caure en la temptació. 
   
   

4. Cuina els aliments de la manera que més li agrada a la teva microbiota. Als bacteris del nostre intestí els encanta un tipus de sucre que es troba en els vegetals que es coneix com a midó resistent. Aquest midó té la característica que no és absorbible pel nostre intestí però serveix d'aliment a la nostra microbiota, que el transforma en substàncies beneficioses per a nosaltres. El midó el trobarem en aliments com la patata, el moniato, el plàtan, l'arròs... però per tornar-lo resistent cal cuinar-lo (180 º) i deixar-lo refredar 24 hores a la nevera.

Busca ajuda professional a la teva farmàcia de confiança per poder millorar específicament i de forma personalitzada cadascun dels teus símptomes, ells et podran aconsellar els canvis d'hàbits i la suplementació que més s'adeqüin a tu.