Com aprenen millor les nostres neurones? I pitjor?

Com aprenen millor les nostres neurones? I pitjor?

A l'anterior post vam aprendre per què necessitem repetir les coses per poder aprendre i memoritzar. Les nostres neurones milloren el seu aprenentatge com més vegades es comuniquen entre elles, però és que, a més, amb la repetició de la comunicació neuronal, el nostre cervell també pateix canvis físics que ens permeten guardar allò que aprenem al calaix de la memòria a llarg termini.

Tot i això, algunes persones disposen de capacitats sorprenents que els permeten recordar sense necessitat de repetir fins a la sacietat, com ens passa a la major part dels mortals. Un cas d'hipertimèsia (que és com s’anomena aquesta capacitat) molt estudiat entre la comunitat de neuropsicologia va ser el de Sherashevsky, també conegut com a pacient S. Aquest senyor era capaç de memoritzar sense límit llistes de números o paraules; tan sols llegint-les, podia recordar-les en l'ordre original o l'invers fins i tot 15 anys després. Segons el psicòleg que va portar el seu cas, el pacient era capaç de recordar així perquè tenia una gran memòria fotogràfica però també perquè patia un fenomen conegut com a sinestèsia o unió de sensacions.

En les persones amb sinestèsia, quan reben un estímul sensorial, com per exemple la imatge d'una paraula, s'evoquen altres sensacions (centelleigs de llums de colors, un gust a la boca, una olor...) Això és clau per entendre per què aquelles vivències que tenen més d'un component sensorial es recorden millor que aquelles en què només hi participa un sentit. Així, per exemple, te'n recordes molt més de l'olor d'un perfum si aquesta olor l'associes a una persona que no pas si només olores el perfum.

De la mateixa manera que els estímuls afavoreixen la formació de la memòria, sempre recordem millor quan el record ve acompanyat d'un component emocional. En general, els records neutres es recorden pitjor que aquells que ens van produir una emoció, i això és normal, perquè aquests darrers solen ser els records importants. Sempre recordaràs millor el naixement d'un fill que no pas que fa 3 anys vas comprar llet al supermercat.

L'alliberament de substàncies com la dopamina, la noradrenalina... en resposta a diferents estats emocionals fa que no calgui tanta estimulació per arribar al llindar d'activació que permet produir els canvis físics a les neurones que permeten que formem memòria.

Una altra de les formes amb la qual podem reforçar el nostre aprenentatge és a través del joc. El que passa quan juguem és que s'involucren simultàniament processos cognitius (com l'atenció, la planificació, la memòria...) però, a més, també processos afectius que milloren l'empremta del record al nostre cervell. S'ha demostrat que mentre juguem es redueixen els nivells d'estrès, la qual cosa també millora l'adquisició de capacitats, però, a més, el joc desperta la nostra curiositat i motivació, la qual cosa activa les bases cerebrals del plaer i fa que s'alliberin endorfines que permeten, també, consolidar millor l’aprenentatge. De fet, la motivació és allò que ens permet focalitzar l'atenció i només si hi ha atenció es pot aprendre i formar memòria.

I bé, ja ens ho deien les nostres àvies: "Lliçó dormida, lliçó apresa". Una de les funcions del son és la consolidació de la memòria.

Això no vol dir que durant el dia no recordem les coses que anem fent, però les connexions que anem formant durant el dia són febles, i durant el son es reforcen. Estudis electroencefalogràfics han demostrat que l'hipocamp (formador de memòria) i l'escorça (on es desa la memòria) es comuniquen d'una forma especial durant el son, enviant diferents ones cerebrals que s'acoblen entre si. Els mecanismes exactes no se saben, però sembla com si l'hipocamp informés  l'escorça que aquests estímuls que s'han après durant el dia han de ser emmagatzemats.

Altres estudis també han demostrat que la respiració conscient i ordenada se sincronitza amb l’activitat de regions cerebrals implicades en la formació de memòria com l’hipocamp. Això podria explicar per què el ioga i la meditació ens ajuden a concentrar-nos.

De la mateixa manera que acabem d'aprendre que hi ha coses que ens ajuden a aprendre, ja us estareu imaginant que n'hi ha moltes que fan tot el contrari. Durant molts anys s'ha pensat que els trastorns de l'atenció i de la memòria eren causats per l'activitat reduïda a certes regions cerebrals.

Estudis recents demostren que nombroses malalties psiquiàtriques, neurodegeneratives com l'Alzheimer i l'envelliment, s'associen amb una inhibició neuronal insuficient en certes regions cerebrals. Cal una modulació refinada de la transmissió excitatòria i inhibitòria per tal que hi hagi salut cerebral.

En el cas del nostre cervell, menys és més: si la inhibició neuronal no es produeix, les neurones comencen a respondre davant d'estímuls insignificants i ni ens concentrem, ni tampoc recordem. És important, doncs, que el nostre cervell no estigui sempre actiu i estimulat.

Hem parlat de com les emocions en certes experiències reforçaven la nostra memòria, però què passa si l'experiència és desagradable? Quan l'experiència provoca molta ansietat o és traumàtica, al nostre cervell s'allibera molt cortisol. S'ha demostrat que nivells elevats de cortisol al nostre cervell produeixen la degeneració de les dendrites de les nostres neurones, per la qual cosa, aquestes perden la capacitat de poder comunicar-se i, per tant, aprendre i formar memòria.

D'altra banda i concretament, l'estrès psicosocial activa el nostre sistema immunològic a nivell cerebral i són les nostres pròpies cèl·lules immunològiques les que ataquen certes regions del nostre cervell impedint que es formi memòria. Però és que, a més, no només la neuroinflamació, la inflamació a nivell cerebral, impedeix que formem memòria, també s'ha demostrat que una inflamació perifèrica, com la que s'observa en pacients amb encefalopatia hepàtica, pot tenir repercussions en la formació de memòria.

En resum, és clau per formar memòria: viure amb intensitat i gaudir del procés d'aprenentatge per evocar sensacions, jugar, meditar, dormir bé i escapar de la sobreestimulació, la manca de descans cerebral, l'estrès emocional i psicosocial, i entendre que les alteracions de la resta del nostre cos també poden produir alteracions a nivell cerebral.

  • Aa.Vv, 2016. Neurociencia. La exploración del cerebro. Barcelona.
  • Bast, T., Pezze, M., McGarrity, S., 2017. Cognitive deficits caused by prefrontal cortical and hippocampal neural disinhibition. Br J Pharmacol 174, 3211–3225. https://doi.org/10.1111/bph.13850
  • Born, J., & Wilhelm, I. (2012). System consolidation of memory during sleep. Psychological Research, 76(2), 192–203. https://doi.org/10.1007/s00426-011-0335-6
  • García-García R, Cruz-Gómez ÁJ, Urios A, Mangas-Losada A, Forn C, Escudero-García D, Kosenko E, Torregrosa I, Tosca J, Giner-Durán R, Serra MA, Avila C, Belloch V, Felipo V, Montoliu C. Learning and Memory Impairments in Patients with Minimal Hepatic Encephalopathy are Associated with Structural and Functional Connectivity Alterations in Hippocampus. Sci Rep. 2018 Jun 25;8(1):9664. doi: 10.1038/s41598-018-27978-x. PMID: 29941971; PMCID: PMC6018225.
  • Haberman, R.P., Branch, A., Gallagher, M., 2017. Targeting Neural Hyperactivity as a Treatment to Stem Progression of Late-Onset Alzheimer’s Disease. Neurotherapeutics 14, 662–676. https://doi.org/10.1007/s13311-017-0541-z
  • Kandel - principles of neural science.
  • McGarrity, S., Mason, R., Fone, K.C., Pezze, M., Bast, T., 2017. Hippocampal Neural Disinhibition Causes Attentional and Memory Deficits. Cereb Cortex 27, 4447–4462. https://doi.org/10.1093/cercor/bhw247
  • Pezze, M., McGarrity, S., Mason, R., Fone, K.C., Bast, T., 2014. Too little and too much: hypoactivation and disinhibition of medial prefrontal cortex cause attentional deficits. J Neurosci 34, 7931–7946. https://doi.org/10.1523/JNEUROSCI.3450-13.2014

 

Com aprenen les neurones?