L-Glutamina
La L-Glutamina és un aminoàcid no essencial, és a dir, que en el nostre organisme es pot sintetitzar a partir d’altres substàncies.
Tot i així, l’estrès psíquic o físic fan que les demandes de glutamina siguin molt més altes que les que subministra el cos, per aquesta raó s’han detectat actualment uns dèficits glutaminèrgics importants en individus sans.
Per això, se la considera un aminoàcid essencial, que requereix suplementació, si es vol estar en equilibri a dia d’avui.
És l’aminoàcid més comú del cos i està involucrat en multitud de processos del metabolisme, estructura, funció del tracte gastrointestinal i del sistema immunitari.
Es FORMA en el múscul i pulmó (entre d’altres) i es fa per combinació d’Àcid Glutàmic amb l’amoníac resultant de les vies degradatives d’aminoàcids. A partir d’aquí es distribueix als òrgans que la necessiten.
En el tracte intestinal, fetge i sistema immunològic, s’utilitza la glutamina per sintetitzar nucleòtids, proteïnes, aminoàcids i sucres.
També actua com a transportador de l’amoníac tòxic cap als ronyons per a la seva expulsió, la qual cosa ajuda a mantenir l’equilibri ÀCID-BASE.
ACCIONS
Un dels seus papers fonamentals serà portar amoníac des de varis teixits perifèrics cap als ronyons, on el nitrogen amida serà hidrolitzat per la Glutaminasa generant Glutamat i el ió amoni lliure que s’excretarà per orina.
D’aquesta forma, l’amoníac del teixit perifèric és transportat en forma no-ionitzada, i per tant sense neurotoxicitat.
La Glutamina passa fàcilment la barrera hematoencefàlica, i el cervell la transforma en Àcid Glutàmic, el precursor del neurotransmissor del GABA (àcid aminobutíric).
La glutamina combinada amb N-acetil-cisteïna forma part del GLUTATIÓ i del GTF (factor de tolerància a la glucosa).
La Glutamina és crucial en l’intestí on té una funció reparadora de la mucosa i de l’hiperpermeabilitat intestinal, sobretot en l’època d’estrès fisiològic.
Les cèl·lules de la mucosa intestinal necessiten glutamina com a donant de nitrogen per a la biosíntesis de diferents compostos importants, com per exemple els nucleòtids (divisió cel·lular), aminosucres (construcció dels glicosaminoglicans de la mucosa intestinal) i molts aminoàcids crucials per la síntesis de proteïnes.
Durat l’estrès fisiològic, tal com dietes d’aprimament, esport d’alt rendiment, trauma físic, cirurgia, infeccions… el tracte gastrointestinal usa molta glutamina i, per això, aquesta perd la concentració en sang. Això comporta una pèrdua de massa muscular (atròfia de la musculatura).
Quan tenim un traumatisme o lesió el nitrogen és molt necessari per reparar les ferides i mantenir els òrgans vitals en funcionament. Una tercera part d’aquest nitrogen prové de la Glutamina.
Les cèl·lules del sistema immunitari de la mucosa mesentèrica i del fetge depenen de la glutamina com a donant de nitrogen i com a font d’energia.
Glutamina i esport
Al ser un recuperador de teixits natural, la Glutamina és àmpliament usada en esportistes, que la prenen per guanyar musculatura o recuperar la musculatura perduda en un esforç (cursa…).
la Glutamina coopera per aconseguir la restauració del Glucogen muscular gastat en un exercici físic (accelera el procés com si fos un catabolitzador, sense comprometre el sucre en plasma), per això se la coneix com a agent anti-catabòlic.
En els casos que es vulgui guanyar massa muscular, caldria prendre 10g de glutamina diaris, durant tres mesos com a mínim. Quan?
3-5 g després d’entrenar , ja que durant l’entrenament, els nivells de glutamina baixen el 50%. Si es pren en aquest moment parem el catabolisme proteic. Es pot prendre conjuntament amb BCAA o batuts de proteïna, no hi ha cap problema.
3-5 g abans d’anar a dormir, minimitza el catabolisme muscular durant el son i potenciem l’alliberament de l’hormona del creixement. COMBINADA AMB LA MELATONINA, aconseguim un tàndem de recuperació muscular i estructural perfecte).
Glutamina i estrès
El son, l’estat d’ànim i la capacitat de rendiment estan lligats entre si. Si aconseguim dormir bé, estarem més actius durant el dia, més concentrats, amb menys problemes estructurals i mentals.
Com ajuda la Glutamina en aquest aspecte?
La Glutamina és un proveïdor d’energia pel sistema immune i les cèl·lules de l’intestí. Quan tenim una situació estressant, hi ha una baixada de concentració de glutamina i un augment de radicals lliures oxidatius i, com a conseqüència, es compromet la paret intestinal (hiperpermeabilitat) causant una alteració del sistema immunitari i una inflamació de baix grau.
Quan això passa, a part de notar fatiga, augmentar el greix corporal i més possibilitats de patir al·lèrgies i dolor, tenim una disminució de la memòria i capacitat de concentració.
Si prenem Glutamina, aquesta es convertirà en àcid glutàmic al cervell, que funcionarà com a combustible i per ajudar a eliminar l’excés d’amoníac que és tòxic per a la cèl·lula neuronal.
Quan prenem Glutamina juntament amb Melatonina ens assegurem un descans nocturn complet (hi ha una neteja alta d’amoníac cerebral) i una molt bona recuperació muscular, la qual cosa farà que ens llevem amb unes bones sensacions físiques i plens d’energia.
Hem de saber que moltes vegades, l’insomni està causat per un alt cúmul d’amoníac a causa d’un mal funcionament hepàtic o un consum massa elevat de carn.
Glutamina i antiage
La glutamina és un aminoàcid absolutament imprescindible en el tractament de l’envelliment, ja que la pell és un òrgan que és molt sensible a l’acumulació de tòxics, a l’oxidació i a la pèrdua de massa muscular.
Una gran acumulació de radicals lliures causen una mort cel·lular de les d’estructures dèrmiques i l’aparició de signes de l’edat com el la flaccidesa (pèrdua del contorn de l’oval facial), caiguda de les parpelles, tonalitat cendrosa, aparició d’arrugues, taques i imperfeccions a la pell, berrugues i pigues berrugoses a causa del fracàs immune.
Si apliquem cosmètics estimuladors del teixit matricial (fisiocosmètica)
i els complementem amb glutamina, els efectes de regeneració dèrmica es
multiplicaran i hi haurà una millora molt substancial de la salut de la pell, apareixent
més tersa, més oxigenada, més lluminosa i amb una textura suau.
Quan està indicada la Glutamina:
Resolució de l’hiperpermeabilitat intestinal i regeneració de la mucosa gastrointestinal: colon irritable, diarrea, restrenyiment, malabsorció…
Manteniment del fetge i del pàncrees.
Suport en la funció immunitària del tracte gastrointestinal i del fetge.
Recuperador de la massa muscular (esport, atròfia, menopausa…)
Miopaties
Mucositis (dolor i inflamació bucal, per càndies, tractaments quimioteràpics)
Després d’intervencions quirúrgiques o traumatismes
En situacions de desgast físic i mental
En dietes d’aprimar
Depressió, canvis d’humor, distímia, angoixa
Insomni
Fatiga
TDAH
Cistinúria
Regula l’equilibri àcid-base
Efecte antiage sobre la dermis (ja que regenera els músculs de la dermis)
Efectes secundaris:
No hi ha estudis en embaràs i lactància, de manera que millor no usar-la en aquesta època.
Encefalopatia hepàtica
Sensibilitat al Glutamat monosòdic
Mania
Interacciona amb anticonvulsionants
Bibliografia
Referències Bibliogràfiques
Welbourne, T.C. (1995) Increased plasma bicarbonate and growth hormone after an oral glutamine load, The American Journal Of Clinical Nutrition, Volume 61, issue 5, (pp. 1058-1061)
Bowtell, J.L., Gelly, K., Jackman, M.L., Patel, A., Simeoni, M. & Rennie, M.J. (1999) Effect of oral glutamine on whole body carbohydrate storage during recovery from exhaustive exercise, Journal of Applied Physiology, Volume 86, issue 6, (pp. 1770-1777)
Prada, P.O., Hirabara, S.M., de Souza, C.T., Schenka, A.A., Zecchin,H.G., Vassallo, J., Velloso, L.A., Carneiro, E., Carvalheira, J.B., Curi, R. & Saad, M.J. (2007) L-glutamine supplementation induces insulin resistance in adipose tissue and improves insulin signalling in liver and muscle with diet-induced obesity, Diabetologia, Volume 50, issue 9, (pp. 149-159)
Young, L.S., Bye, R., Scheltinga, M., Ziegler T.R., Jacobs, D.O. & Wilmore, D.W. (1993)
Patients Receiving Glutamine-Supplemented Intravenous Feedings Report an Improvement in Mood, Journal of Parenteral and Enteral Nutrition, Volume 17, issue 5, (pp. 422-427)
Hertz, L., Kvamme, E., McGeer, E.G. & Schousboe, A. (1983) Glutamine, Glutamate, and Gaba in the Central Nervous System, Alan R Liss Inc., New York Hasler, G., Van der Veen, J.W., Tumonis, T., Meyers, N., Shen, J. & Drevets, W.C. (2007) Reduced Prefrontal Glutamate/Glutamine and -Aminobutyric Acid Levels in Major Depression Determined Using Proton Magnetic Resonance Spectroscopy,
Archives of General Psychiatry, Volume 64, issue 2, (pp. 193-200)
Arwert, L.I., Deijen, J.B. & Drent, M.L. (2003) Effects of an oral mixture containing glycine, glutamine and niacin on memory, GH and IGF-I secretion in middle-aged and elderly subjects, Nutritional Neuroscience, Volume 6, issue 5, (pp. 269-275)
Lavie,L., Hafetz, A., Luboshitzky, R. & Lavie, P. (2003) Plasma levels of nitric oxide and L-arginine in sleep apnea patients, Journal of Molecular Neuroscience, Volume 21, issue 1, (pp. 57-63)
Ohtsuka Y., Nakaya J. (2000) Effect of oral administration of L-arginine on senile dementia Am J Med, Vol. 108, (p. 439)