Una mirada integrativa als trastorns del neurodesenvolupament

Mirada integrativa als trastorns del neurodesenvolupament


Els trastorns del neurodesenvolupament es defineixen com una alteració o retard en l'adquisició d'habilitats en una varietat de dominis del desenvolupament inclosos el motor, el social, el llenguatge i la cognició. Estan categoritzats a la guia de consulta dels Criteris diagnòstics dels trastorns mentals de l'Associació Psiquiàtrica Americana, que a la seva cinquena edició (DSM-5) ens parla, entre d'altres, del trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), els trastorns de l'aprenentatge (dislèxia, discalcúlia) i el trastorn de l'espectre autista (TEA).

Poden abastar, des de dèficits puntuals, que no t'impedeixen tenir una vida independent, fins a dificultats que impliquin suport durant tota la vida. La realitat és que molts nens i adolescents amb trastorns del neurodesenvolupament tenen dificultats per regular-ne el comportament i ajustar-se a les normes esperades per a la seva edat i, com a conseqüència, presenten dificultats d'adaptació al seu entorn familiar, escolar i en relació amb iguals. Sovint, el rendiment està per sota de les seves capacitats i poden presentar baixa autoestima i trastorns emocionals i de comportament.

Què ens diuen les darreres investigacions?

Avui dia sabem que són el resultat de complexes interaccions entre factors genètics (poden arribar al 30%) i factors ambientals. Entre els factors ambientals tenim en compte els psicològics i socials, però també els físics, químics i biològics. Això és important perquè podem enfocar-nos a millorar aquests factors físics, químics i biològics, on hi ha molt espai per a la millora. Apostar per un abordatge integratiu individualitzat que combini millores a la part física i a la psicològica serà clau per millorar la qualitat de vida en aquests casos.

I és que segons les darreres investigacions sabem que hi ha certs nutrients que s'han relacionat amb una bona activitat neurològica, per la qual cosa valdria la pena valorar un possible dèficit de nutrients en cada cas. Per què pot tenir un nen dèficit de nutrients? Primer per no menjar diàriament suficient aportació de proteïna (carn, peix, ou…), greixos saludables (oli d'oliva, furts secs, formatges, oli coco, alvocat, llavors…) i vitamines i minerals (verdures, hortalisses, fruites) , sobretot per una ingesta excessiva de processats, hidrats de carboni i sucres. Però també per problemes intestinals que no deixin absorbir els nutrients necessaris, o per disbiosi intestinals, on la proporció de bacteris productors de certs nutrients no sigui adequada.

A més, es coneix la gran importància de la comunicació entre l'intestí i el cervell, a través de l'eix intestí-cervell, i diversos estudis han demostrat que la microbiota en els casos de trastorns del neurodesenvolupament és diferent comparada a la microbiota de nens sense cap diagnòstic1,7. Per exemple, una microbiota més pobra a Faecalibacteris, s'ha associat a TDAH i es relaciona amb la severitat i el grau d'hiperactivitat4. O s'ha trobat un desenvolupament anormal del microbioma intestinal durant els primers anys de vida a nens TEA11. Per això la salut intestinal és clau i haurem de fixar-nos en símptomes digestius com males digestions, gasos, dolors, restrenyiment o diarrea i avaluar possibles intoleràncies o al·lèrgies alimentàries.

Si ens fixem en el son, les alteracions del son són reportades al 6-25 % d'edat pediàtrica, però aquesta xifra puja entre el 50-95 % en nens amb trastorns del neurodesenvolupament2. Per tant, serà un punt clau en l'abordatge integratiu.

A més, s'ha pogut comprovar que en nens preescolars, l'exposició a llum blava abans d'anar a dormir afecta més significativament que els adults a l'alteració dels ritmes circadians5. Per tant, el paper de les pantalles, tauletes i mòbils va més enllà del risc que ja coneixem de desenvolupar problemes d'atenció, dificultats escolars, comprensió lectora deficient i/o altres trastorns cognitius9.

En resum, per fer un abordatge integratiu tindrem en compte a més d'una alimentació saludable (lliure de sucres i processats, i rica en greixos saludables), millorar la neuroinflamació, la salut intestinal, el son i evitar al màxim els tòxics per ajudar a la detoxificació del fetge.

Quina suplementació ens podria ajudar?

Hi ha plantes que han demostrat efectivitat en els trastorns del neurodesenvolupament i es poden valorar en cada cas concret. Una de les que podria exercir una acció positiva és Bacopa monieri, una planta amb estudis realitzats amb la patent Bacomind®, que ha demostrat donar suport a l'aprenentatge i la memòria tant a curt com a llarg termini, ajudar a augmentar la concentració i la intel·ligència. A més, la bacopa no només pot ajudar a prevenir i calmar l'estrès, sinó que pot ser útil per mantenir un somni saludable.

Per assegurar una bona qualitat del son i regular els ritmes circadians també podem comptar amb la melatonina, que ha demostrat ser útil en la reducció del temps necessari per dormir-nos. Dentre els Omega 3, el consum de quantitats recomanades d'àcid docosahexaenoico (DHA) contribueix al desenvolupament normal del cervell, a mantenir el funcionament del cervell i la visió en condicions normals. I per millorar la salut intestinal i la composició de la flora bacteriana podem plantejar-nos suplements amb diferents ceps de probiòtics, entre d'altres.

A les farmàcies Algèmica hi ha professionals especialitzats en trastorns del neurodesenvolupament que us assessoraran i respondran a les vostres inquietuds, individualitzant la recomanació segons les vostres necessitats.

  1. Al-Ayadhi et al. The use of biomarkers associated with leaky gut as a diagnostic tool for eraly interention in autism spectrum disorder: a systematic review. Gut Pathogens 2021, 13: 54

  2. Alvarez. Alteraciones del sueño en trastornos del neurodesarrollo. Rev Med Clin Condes 2022, 33:490

  3. Checa-Ros et al. Current evidence on the role of the gut microbiome in ADHS pathophysiology and therapeutic implications. Nutrients 2021, 13:249

  4. Gkougka et al. Gut microbiome and attention déficit/hyperactivity disorder: a systematic review. Pediatric Research 2022, 92:1507

  5. Harstein et al. High sensitivity of melatonin suppression response to evening light in preschool-aged children. J Pineal Res 2022, 72

  6. Hirayama et al. J Hum Nutr Diet. 2014; 27 (Suppl 2):284–291

  7. Lee et al. Relationship between autism and gut microbiome: current status and update. Gut 2019, 68:A40

  8. Lion MR et al. The effects of L-theanine (Suntheanine) on objective sleep quality in boys with attention déficit hyperactivity disorder (ADHD): a randomized, double-blind, placebo-controlled clinical trial. Alternative Medicine Review: A journal of Clinical Therapeutic 16:348, 2011

  9. Peñafiel et al. El uso de pantallas en pediatría y su influencia en el trastorno de déficit atencional. Rev Chil Psiquiatr Neurol Infanc Adolesc 2016, 27 (2):72

  10. Usha et al. Effects of Bacomind. Journal of Pharmacology and Toxicology 2008, 3:302

  11. Wan et al. Underdevelopment of the gut microbiota and bacteria species as non-invasive markers of prediction in children with autism spectrum disorder. Gut 2022, 71: 910

Com aprenen millor les nostres neurones? I pitjor?